Aquest sóc jo, un paio de Lleida (de moment, perquè sóc bastant nòmada) amb 36 anys a l’esquena que es guanya la vida tocant-li els nassos al sistema. Alguns em consideren emprenedor, altres diuen que sóc SEO, d'altres influencer, no ho sé, potser tenir més de 60.000 seguidors a les xarxes socials i que m’hagin vist més de 5.000.000 de persones hi té alguna cosa a veure, o potser haver tingut una agència, creat 1 SaaS i centenars de webs, també ajuda. L’únic que puc assegurar és que no sé estar-me quiet.
Fa més de 2 dècades que faig URBEX, m’encanta explorar llocs abandonats, però arran d’això em vaig adonar d’una cosa: el nostre patrimoni se’n va en orris i pràcticament ningú fa res. Així que vaig pensar: si ningú ho diu, ho dic jo. No tinc pèls a la llengua i dic el que penso, tant si agrada com si no. D’aquí va néixer el projecte del Barbut Català que pots veure a Instagram .
El ❝Barbut Català❞
No és només un nom, és el meu alter ego. Va néixer perquè em bull la sang de veure com es deixa morir el patrimoni mentre els de dalt miren cap a una altra banda.
Em fico on no volen que em fiqui i explico el que no volen que s’expliqui, la història de Catalunya no s’esborra perquè a quatre polítics els hi sua. Mentre hi hagi un lloc oblidat, una masia en runes o un tros d’història abandonat, hi seré.
Però això no és tot. Com que sóc un cul inquiet, al gener de 2025 vaig llançar un segell discogràfic, Barbut Records (by Senyor Barbut ), disponible a Spotify, Amazon, YouTube, Apple Music i totes les plataformes digitals. Així que si t’avorreixes, t’ho poso fàcil: fes clic aquí i ja està.
vayaBravas
Si el patrimoni és història i la música és cultura, el menjar és religió (a tot això, sóc ateu, ningú em veurà en una església si no és que està abandonada). I aquí és on entren les patates braves , un altre dels meus grans vicis.
Em vaig proposar el repte de menjar 500 racions de braves diferents en 2 anys i compartir la meva humil crítica amb la resta de mortals. De fet, me’n vaig fotre més de mig miler, però les repetides no les vaig publicar. Així que entre una cosa i l’altra, em vaig cruspir uns 200 quilos de patates... i les pots veure clicant a la imatge de sota.
El que va començar com un perfil tastant braves per tot arreu va acabar amb un esdeveniment on vam aconseguir recaptar més de 5.000 euros en una tarda per a la Vall d'Hebron.
Ser hiperactiu té els seus pros, com haver pogut muntar un SaaS el 2018 - ja venut - i dirigir una agència SEO del 2017 al 2021.
Ressenyes a Google
Marketplace de reviews a fitxes de Google
Agència SEO
5 anys portant el SEO d’una trentena de clients
Això també m’ha permès hiperfocalitzar-me en projectes propis i treure’n un rendiment decent (uns 150.000 € ), perquè mai s’han de posar tots els ous al mateix cistell. Però com que tens tot el dret a dubtar, en aquest PDF ho pots comprovar.
Com deia, la hiperactivitat té els seus pros, però també les seves hòsties: del 2021 al 2025 la meva salut es va anar a pastar fang. Ningú sabia què passava fins que em van diagnosticar PPPD . Si no saps què és, he creat aquest paper molt senzill (i llarg de collons) perquè ho entenguis i aquest assistent d'IA que respon qualsevol cosa respecte al PPPD.
He estat per aquests llocs
Per acabar, et diré una cosa que he après aquests últims anys: la vida no avisa ni espera . Et pots passar els dies intentant fer-ho tot bé, preocupant-te pel que vindrà o pel que ja va passar... i tot i així res no garanteix que les coses surtin com vols.
Així que en lloc de viure buscant l’aprovació dels altres, millor centra’t en el que realment importa i deixa anar el que només resta. Perquè al final, l’única cosa que ningú et tornarà mai és el temps perdut.
Per cert, parlem?
David Sitjes és un creador català i emprenedor digital. Ha fundat projectes com TitanoBOX i Globsia, a més dels populars vayaBravas i Barbut Records. També és conegut com el Barbut Català pel seu activisme cultural i defensa del patrimoni.
Neix de la indignació de veure el patrimoni català caure a trossos. En David va crear aquest alter ego per denunciar el que no surt als mitjans: masies abandonades, història esborrada i passotisme institucional.
Perquè el menjar també és cultura. En David es va proposar tastar 500 racions de braves diferents en 2 anys. No és un repte: és una missió. A més de recaptar més de 5.000 € per a l’Hospital Vall d’Hebron en un esdeveniment bravero.